dimarts, 4 de maig del 2010

La Torre Eiffel


La Torre Eiffel va ser creada amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París l'any 1889. L'enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat.
Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 m. d'altura
Concebuda en la imaginació de Maurice Koechlin i Émile Nouguier, cap de l'oficina d'estudis i cap de l'oficina de mètodes, respectivament, de la companyia Eiffel & Co, va ser pensada per ser el "centre d'atenció de l'exposició de 1889 que se celebraria a París", que a més celebraria el centenari de la Revolució Francesa.
Construïda en dos anys, dos mesos i cinc dies per 250 obrers, s'inaugurà oficialment el 31 de març de 1889. La Torre Eiffel no coneixerà veritablement un èxit massiu i constant fins als anys seixanta, amb el desenvolupament del turisme internacional.
La Torre pateix una corrosió constant. Per al seu manteniment



La torre es divideix en :
- 1ª Planta hi ha una galeria, aquesta galeria té col·locats diversos mapes d'orientació i prismàtics monoculars que permeten observar els monuments parisencs.

- 2ª Planta es considera que és el pis que posseeix la millor vista, ja que que l'altitud és òptima amb relació als edificis que es troben a baix.

- 3ª Planta podem trobar una reconstitució del tipus "Museu Grévin" que mostra a Gustave Eiffel rebent a Thomas Edison, això dona la idea segons la qual Gustave Eiffel hauria utilitzat el lloc com a oficina. Encara que la realitat històrica és diferent. En realitat, el lloc havia estat ocupat primer pel laboratori meteorològic.














dilluns, 3 de maig del 2010

El Big Ben


Introducció:
El nom veritable del Big Ben és Torre de Sant Esteve. El Big Ben és la Gran campana de Westminster, situada dins de la Torre que forma part del Gran Rellotge de Westminster. Corona la torre del Parlament Britànic a Londres. Té un pes de 13 tones i fa 96,3 m. d'alçada. D'aquests 96,3 m: 61 m són el cos de la torre i 35 m són l'agulla de ferro que corona la torre.
Va ser construïda per Whitechapel bell Foundry a l'any 1858.






La història:

La torre Big Ben va ser dissenyada per Charles Barry, després que el vell palau de Westminster fos destruït pel foc la nit del 16 d'octubre de 1834. La torre està dissenyada a l'estil gòtic victorià, ja que l'imperi britànic volia que es diferenciés de tots els altres monuments d'estil clàssic, que ells consideraven més dèbils.






El rellotge:
El Gran Rellotge de Westminter va ser el més gran del món en el seu temps, capaç de donar cada hora amb la precisió d'un segon. El mecanisme del rellotge va ser completat l'any 1854, però la torre no va ser completament construïda fins a quatre anys més tard.




Altres torres similars:
Una rèplica de la torre d'uns 6 metres feta de metall, coneguda com Little Ben, es troba situada a prop de Victoria Station. Altres torres en diferents llocs del món s'han inspirat en l'aspecte del Big Ben, com per exemple: la torre del Rellotge de l'Estació de Lyon (París) i la Torre de la Pau del parlament del Canadà (Ottawa).



Videos i webs interessants:

http://www.youtube.com/watch?v=5PhYbGx-lMg&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=Vtf3E_niDEw&feature=related

http://www.aboutbritain.com/BigBen.htm

http://www.whitechapelbellfoundry.co.uk/bigben.htm

http://www.parliament.uk/bigben/





La Plaça Roja

Introducció:
La plaça Roja és la plaça més famosa de la ciutat de Moscou. La plaça separa el Kremlin, residència oficial del President de Rússia, d'un històric barri de mercaders, conegut com el Kitai-górod. Tots els carrers principals de Moscou surten des d'aquesta plaça i per això és considera el centre de la ciutat ui fins i tot de Rússia.


La plaça està envoltada d'edificis monumentals, com ara:


-La Catedral de Sant Basili
-El mausoleu de Lenin (on reposa el cos de Vladimir Lenin, el fundador de la Unió Soviètica)
-Els magatzems GUM
-La catedral de Kazan (restaurada)
-
El Museu històric Estatal
-
El monument als herois Minin i Pojarski
-El Lobnoye Mesto (plataforma circular on abans s'hi celebraven les cerimònies públiques)



La història:
Anteriorment, en el seu origen, la plaça estava envoltada d'edificis de fusta, però van ser canviats pels monuments actuals ràpidamentidat, ja que tenien tendència a cremar-se molt ràpidament en cas d'incendi. La nova plaça al cap del temps es va convertuir en el principal mercat de Moscou. També es feia servir per fer-hi cerimònies públiques o coronacions.

El nom de La Plaça Roja no deriva del color dels maons que l'envolten, ni del significatt del color roig en el comunisme. El nom prové de la paraula russa красная, forma femenina de l'adjectiu que tant pot significar «roig» com «bell». Es creu que la plaça adquirí el seu nom definitiu al segle XVII.




Fet curiós:
Durant l'era soviètica La Plaça Roja es va transformar en la plaça principal de la vida del nou estat. Ja que estava al costat de la residència pficial del govern soviètic, es av remodelar per poder fer-hi desfilades militars. Es van haver d'enderrocar la Catedral de Kazan, la Porta de la Resurrecció i la Capella Iverskaya per fer espai pels vehicles militars. També s'havia planejat demolir la Catedral de Sant Basili, l'edifici més popular de Moscou. Lazar Kaganovich, director del pla de reconstrucció, va fer una maqueta en la que la catedral era eliminada, i quan li va presentar a Stalin perquè veiés com la catedral era un obstacle per les desfilades i pel trànsit, Stalin va dir: "Lazar! Torna-la!"





Dimensions:
La plaça té 330 metres de llarg i 70 metres d'ample.








Per saber més informació podeu anar als enllaços següents:


http://www.youtube.com/watch?v=vScf3NNk_1Y


http://www.youtube.com/watch?v=X0CHH5r9UMU


http://www.youtube.com/watch?v=6x4jrbG8gxM


http://www.latin.ru/esp/moscu/


http://livingviajes.com/moscu-un-paseo-historico-por-la-plaza-roja/


http://es.catholic.net/turismoreligioso/702/2498/articulo.php?id=17100

La Torre de Pisa

Introducció:



La Torre de Pisa, lleugerament inclinada, és el campanar de la catedral de Pisa. Va ser contruïda de l'any 1173 al 1372. Té 55 m d'altura, pesa 14.700 tones, la seva inclinació és d'un 10%, té 294 graons dividits en 7 pisos i conté 7 campanes. És una torre d'estil romànic.





Història:


La construcció de la Torre de Pisa es va fer en tres etapes durant 200 anys. No es sap segur qui va ser-ne l'arquitecte, però durant anys es va dir que el dissenyador era Guglielmo i Bonanno Pisano, un artista molt conegut en el segle XII.


Al 1173 es va iniciar la construcció de la primera planta de la torre. Aproximàdament l'any 1175 es va aixecar la segona planta, i al 1178 la tercera. En el procès de construcció de la tercera planta, la torre es va inclinar, degut a uns dèbils fonaments i a una terra inestable. Però el problema venia de més abans: des del començament, el disseny ja era erroni. Després de l'inclinació de la Torre de Pisa, la construcció es va aturar durant un segle, deixant fora a Bonnano Pisano.


100 anys després, va rependre les obres Giovanni di Simone, que va intentar arreclar l'error costruint verticalment les quatre plantes restants. Però els esforços van ser envà, ja que el campanari es va seguir inclinant.

Al 1360, Tommaso Pisano es va decidir a continuar la construcció i a acabar l'obra. L'any 1372, la torre del campanari quedava llesta per la seva inauguració. Durants els segles següents, la torre es va anar inclinant poc a poc.


Després, al 1835, Allessandro Della Gheradesca, arquitecte, va voler arreglar el problema. Per això va fer excavar un camí al voltant de la torre per poder veure si eren correcte la base i els fonaments de la torre. Per culpa de l'excavació, la base es va innundar i la Torre de Pisa es va inclinar encara més.

Més tard, Benito Mussolini va provar sort tirant ciment als fonaments, però la torre es va enfonsar encara més a la terra tova.
Davant de l'impossibilitat de solucionar el gran problema i per motius de seguretat, a l'any 1990 la Torre de Pisa va ser tancada.

Al cap d'una dècada d'esforços de reconstrucció i estabilització, la torre es va reobrir al públic l'any 2001.

Deprés de molts intents i esforços per ficar recte la Torre de Pisa, es va trobar la solució final: eliminar 38 m³ de terra de la zona inferior de la base.
La torre s'ha declarat estable durant uns 300 anys més.



Intents de solució:

· Aprox. l'any 1280-Giovanni di Simone.
· Any 1835 - Allessandro Della Gheradesca.
· Entre 1800-1900 - Benito Mussolini.
· Tambés es va proposar afegir 800 tones de plom a la Torre de Pisa perquè fes de contrapès i així es pogués ficar recte.



Curiositat:

Durant la Segona Guerra Mundial, la Torre de Pisa suposava una amenaça per l'exèrcit dels Estats Units, i es van disposar a destruir-la. Van destruir les torres properes a Pisa, però no a ella. S'havia programat la voladura de la Torre de Pisa, però es va salvar gràcies a una ordre de retirada en l'últim moment.



Per més informació, visiteu les següents webs i videos:



www.youtube.com/watch?v=ie1s-!6!y44 www.vivoenitalia.com/up-content/uploads/2009/06/torre_pisa.jpg
http://www.portalplanetasedna.com.ar/torre_pisa.htm










La Sagrada Familia

Introducció:
La Sagrada Família és un gran temple catòlic de Barcelona que va ser començat a crear l'any 1882 per l'arquitecte català Antoni Gaudí, i encara està en contrucció. És un dels més coneguts exemples del modernisme català i està situat a l'Eixample de la ciutat.




La història:
El 31 de desembre de 1881, Josep Maria Bocabella va adquirir uns terrenys per 172.000 pessetes per aixecar un temple dedicat a la Sagrada Família (sant Josep, la Verge Maria i Jesús). A més del temple, el projecte comprenia la construcció d'escoles. El primer arquitecte contractat va ser Francesc de Paula del Villar. El dia de Sant Josep del 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona. Villar i Bocabella no pensaven el mateix sobre l'estructura de l'Església i això va fer que al 1883 Gaudí passés a encarregar-se de les obres amb un nou projecte molt més ambiciós.

El projecte presentat per Gaudí, de trenta-un anys, canviant tot l'antic projecte de Villar, era construir el temple amb la seva originalitat pròpia de tendència naturalista-modernista, amb una gran torre central de 170 metres, dedicada a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple.
Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra, i exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seva mort.
A la mort de Gaudí se'n va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936, acabant les tres torres que quedaven en la façana del Naixement. Durant la Guerra civil espanyola va quedar destruït el taller en el qual Gaudí havia treballat. Per aquesta causa no van quedar plans sobre com havia d'acabar-se el temple.






Per això, quan al 1944 es va reprendre la construcció de la Sagrada Família, va haver de definir-se en primer lloc com havia de procedir-se, per edificar el temple de la forma més fidel a les idees de Gaudí.
Els següents arquitectes a l'any 1981 van ser: Isidre Puig i Boada,Lluís Bonet i Garí, i després Francesc Cardoner i Blanch. A prtir del 1985 L'arquitecte Jordi Bonet i Armengol.
L'obra està encara en procés de construcció i empra les noves tecnologies com el disseny assistit per ordinador. La data prevista de finalització de les obres, seguint el ritme actual, seria el 2026.

La seva arquitectura:
La planta de l'edifici sobre la cripta té forma de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l'absis.

Les mides són: a l'interior, 90 m. de llargada de la façana de la Gloria a l'absis, 60 m. el transsepte entre les façanes de la Passió i la del Naixement, i 45 m. les naus, que és la suma dels 15 m. de la nau central més els 7,5 de cada nau lateral.

Les parts:
-La cripta
-L'absis i les sagristies
-El Claustre
-Façana del Naixement
-Porta de l'Esperança
-Porta de la Caritat
-Porta de la Fe
-Façana de la Passió
-Façana de la Glòria
Alguns enllaços ( fotos o videos):